De la infantesa poc puc explicar del dia de Sant Jordi. Recordo que aquest dia el meu pare ens portaba una rosa, no era tan bonica ni tan guarnida com les d'ara, però amb un perfum esplendid.
Com que els meus pares tenien una botiga de queviures ia l'època dels cinquanta, es tancaven molt tard, els negocis no ens podien portar al centre a veure les parades de llibres i roses.
Després en fer-me més gran ja vaig poder gaudir més d'aquest dia.
Mes endavant quan la meva germana i jo vam començar a treballar juntes , Pel el dia de Sant Jordi era molt bonic, perquè ens portaven moltes roses a la botiga. Els primers que venien eren els del banc del costat. Ens portaven una rosa i un llibre per cadascuna, desprès el nostre pare, els nostres marits, representans i proveidors de roba de la botiga tambè venien aquest dia per portar-nos les roses .
O sigui que ens ajuntàvem amb un gran ram de roses.
Quan marxàvem cap a casa al migdia anàvem carregades de rosas.
Era un dia preciós amb molta il·lusió, encara m'ho segueix semblan és molt important per a mi. Per allà on vagis es ple de color i emoció.
Feliç Sant Jordi.
Comentarios
Publicar un comentario